dimecres, 29 de febrer del 2012

El pavelló de boira

Per l' Expo de Suïssa del 2002, els arquitectes Diller i Scofidio van crear una estructura molt curiosa situadaal damunt d’un llac.

Imatge del pavelló, extreta d'aqui.

Amb aquesta estructura, elsarquitectes volien construir una cosa sense forma, sense pes, sense cap traç nicolor. El resultat ha sigut aquest núvol sobre l’aigua, connectat a la terra mitjançant dos ponts.

Imatge extreta d'aqui.

L’estructura estava feta de metall, i per aconseguir formar aquesta boira s’hi van haver de col·locar 31.500 polvoritzadors d’aigua, i per entrar a la terrassa que hi havia al damunt del núvol s’havia de portar un impermeable.
Imatge extreta d'aqui.
Fonts d'informació:

Les torres de refrigeració nuclear

Una estructura que sempre m’ha cridatl'atenció és la de les torres de refrigeració de les centrals nuclears. Aquestes construccions destaquen per la seva grandesa, i també per la quantitat de vapor d’aigua que expulsen. Aquest vapor surt de l’aigua que s’utilitza per refredar el reactor nuclear, que està tant calent que fa que s’evapori una gran quantitat d’aigua.

Imatge extreta d'aqui.
Formes de torres de refrigeració
Quan pensem en una xemeneia nuclearsempre ens imaginem l' estructura corba típica, com la de la imatge superior. S’utilitza aquesta forma anomenada hiperboloide, perquè fa que l' estructura tingui més resistència i sigui més difícil de trencar-se. Aquesta forma tambéfa que siguin més agradables a la vista.

Imatge extreta d'aqui.

Però les ximeneies nuclears no sempre han tingut aquesta peculiar forma, antigament eren molt més altes i estretes; com la de la imatge inferior.
Xemeneia antiga. Imatge extreta d'aqui.
Fonts d'informació:

La boira ( Stephen King)

"La Boira" és unapel·lícula de terror americana del 2007, dirigida per Frank Darabont, qui va adaptar el llibre de Stephen King al cinema. En la pel·lícula, el director va decidir canviar el final, i va crear-ne un de nou amb l'ajuda de Stephen King.

Portada de la pel·lícula, trobada aqui.
Argument
Després d’una gran tempesta, un artista comercial (David), la seva dona (Kelly), i el fill(Billy), se n’adonen que una misteriosa boira s’apropa, i acaba rodejant casa seva, situada al costat d’un llac, a ls afores d’un poble. David se’n vaal supermercat del poble amb el seu fill i amb el veí, i dins del poble sen’adonen de que no hi ha electricitat, i que hi ha molta policia. Quan són dinsdel supermercat, arriba un home amb sang al nas, avisant els gerents delsupermercat que haurien de tancar les portes si no volen prendre mal, i acaben tancant el supermercat per por a la boira.
La gent que hi ha tancada al supermercat té molta por, i de sobte hi ha un terratrèmol en aquelllloc. Un home obre la porta i és arrossegat per uns tentacles que surten de laboira. Més tard, apareixen uns grans insectes voladors que trenquen els vidresde l' entrada del supermercat i piquen a una dona, que acaba morta. També hi hados homes que decideixen sortir del local per buscar medecines a la farmàciadel costat, i acaben empassats per dues aranyes gegants.
Un home revela que aquest fenomen es deu a unes investigacions anomenades “proyecto punta de flecha”en les quals ell treballava. Explica que aquests éssers estranys provenen d’un univers paral·lel, que han arribat a la terra gràcies a aquest projecte, que ha creat un túnel fins a un altre univers.
En David i la gent del supermercat decideixen fugir, i surten corrent del supermercat fins al cotxe d’en David, però alguns acaben menjats per criatures. David i els supervivents van en cotxe fins a casa d’en David, i allà se n’adona que la seva dona ha mort. Després decideixen buscar més supervivents amb el cotxe, ies queden sense gasolina. David té una pistola, i decideix matar tots els supervivents del cotxe (incloent el seu fill), perquè no haguessin de morir en mans de les criatures, i quan va a disparar-se no queden bales. Instants després, un tanc ple de soldats passa pel seu costat disparant a les criatures.Els soldats havien aconseguit vèncer-les.
Refugiats al supermercat. Imatge extreta d'aqui.

L'ús de la boira
La boira com a recurs cinematogràfic apareix constantment en aquesta pel·lícula, ja que tracta sobre una massa de boira gegant. S'utilitza per donar sensació d'intriga i suspens; quan no podem distingir el que hi ha a l'interior de la boira ans mantenim alerta, i ens podem espantar fàcilment quan algú surt de la boira.
Criatura que surt de la boira. Extreta d'aqui.
Fonts d'informació:
http://www.filmaffinity.com/es/film133932.html
http://es.wikipedia.org/wiki/The_Mist
http://www.blogdecine.com/criticas/la-niebla-de-stephen-king-miedo-de-risa

El núvol, el polèmic gratacels

Un grup d’arquitectes alemanys anomenat MVRDV ha dissenyat un gratacels anomenat “El Núvol”, que ha creat polèmica arreu del món. Aquest gratacels està format per dues altes torres unides per una estructura en forma de núvol. L’edifici és de tipus residencial, i també incorpora gimnasos, restaurants, sales de conferències i parcs. Està planejat per construir-se a Seül.
Imatge del gratacels trobada aqui.

Aquest luxós gratacels ha rebut moltes crítiques d’arreu del món perquè la seva forma recorda al tràgic atemptat de les torres bessones l’onze de setembre de 2001. Molta gent ho ha consideratuna ofensa, i els arquitectes han declarat que la seva intenció era fer un nou concepte d’edifici, i que demanen disculpes per si algú s’ha ofès. Finalment no es construirà.

Vista del pont central en forma de núvol. Extreta d'aqui.

Fonts d'informació:

Formació dels Guèisers

En aquesta imatge es pot arribar a observar com es creen els guèisers i per què.

Els guèisers són un tipus de fonts d’aigua calenta que surten en forma d’una columna de vapor i amb aigua calenta.

Podríem dir que les erupcions d’uns quants guèisers són en períodes normalment fixos però hi ha molt més de períodes irregulars. Hi ha intervals entre cada erupció, que necessiten variables com contribuir en la calor. La columna d’aigua pot variar entre 1m fins a 100m d’altura i la quantitat d’aigua que s’arriba a expulsar pot ser de fins i tot de centenars de milers de litres.

El guèisers poden aparèixer quan la base de la columna d'aigua que està en repòs en una càmera subterrània, es comença a evaporar pel contacte amb una roca calenta.

Quan l’aigua està bullint, s’expandeix tota ella i mentrestant va arrossegant una mica de líquid cap a l'exterior. La força en què surt necessita la seva profunditat. Després, tota la columna s'evapora fins que provoca l'erupció del guèiser.

La informació extreta d’aquest article han sigut de les següents pàgines web:

http://search.babylon.com/imageres.php?iu=http://html.rincondelvago.com/000275960.png&ir=http://html.rincondelvago.com/geotermia.html&ig=http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRQqfGMZyi3zreLMlQOyAW50BGOM7L2vYgFihLMmL7iq-_IQdmIPxgT92I&h=336&w=608&q=gu%C3%A8isers&babsrc=SP_ss

Aquesta imatge l’he treta de aquesta pàgina web: http://html.rincondelvago.com/000275960.png

Solucions integrals de la captació de les boires

Podríem dir que hi ha uns tipus de solucions integrals de la captació de les boires que podrien ser:

- Particulars: els equips que hi ha de captura arriben a donar moltes possibilitats per les quals les persones podran disposar d’aigua de molt bona qualitat i de poder guardar-la en dipòsits per:

o Aigua per a reg.

o Aigua sanitària i de neteja.

o Aigua per a consum (després de tindre un tractament específic).

- Agricultura i ramaderia: se sap que la utilització d’aigua de captura en agricultura implica:

o La millora de la qualitat del sòl en fer servir aquesta aigua.

o Poder disposar d’aigua durant tot l’any.

o Possibilitat de reconversió de finques de secà a regadiu.

o Millora de la qualitat de l'aigua existent a partir de mescla amb l'aigua de captura, això és especialment útil en aqüífers d'aigua salobre

- Fonts senderistes i àrees recreatives: es pot dir que son com estacions de captura que hi ha per a poder omplir els dipòsits i subministren l’aigua a les zones forestals. Però cal tindre en compte que si s’escau passa directament a zones naturals.

- Subministraments en zones aïllades: en aquests llocs es molt més barat per facilitar aigua a les poblacions més aïllades. En molts casos com per exemple aquest del que estem parlant ara, els captadors de boires poden emmagatzemar i transportar l’aigua a diferents llocs.

- Prevenció i lluita contra incendis: diem que les estacions de captació atmosfèrica es fan servir per al proveïment dels dipòsits en llocs on hi pot haver risc d’incendi o a prop d’ells.

- Reforestació: és la recuperació que hi ha de formacions vegetals a partir del reg, fins que es fan absolutament grans i poden començar a rebre l’aigua de la boira per elles mateixes.

- Millora de la qualitat de l'aigua en aqüífers sobre explotats: es diu que la captura d’aigua atmosfèrica, és molt interessant per a la sobreexplotació i la contaminació que hi ha als aqüífers. Les persones estem acostumades a veure’ns obligats a utilitzar l’aigua amb concentracions que no estan desitjades, es por dir que la barreja d’aigua s’ha pogut obtenir pels equips de captació de boires.

- Sistemes d'abastament d'aigua descentralitzats: és un tipus de projecte que fa servir de manera molt senzilla els captadors de boires combinats amb uns altres sistemes d’obtenció i reutilització que hi ha. Aquest sistema bàsicament s’utilitza per a emmagatzemar aigua a molts territoris i traslladar-la sobretot a zones on realment sí que es necessita.


La informació extreta per l’elaboració del següent article, la podem trobar en les següents pàgines:

http://www.urbanarbolismo.es/blog/?page_id=604

http://chemtrailsevilla.wordpress.com/2012/01/16/un-nuevo-invento-que-escurre-las-nubes-podria-aliviar-el-problema-de-escasez-de-agua/

Avantatges dels capators de boires

A part de saber els tipus de captadors de boires que hi ha, també podem parlar dels seus avantatges com per exemple:

- Obtenció d’aigua d’alta qualitat: l’aigua que s’obté per la boira, a part d’estar lliure de tot tipus de contaminacions també sabem que té un perfecte equilibri dins dels seus components.

- Respecte del medi ambient: observem que l’obtenció d’aigua de boira allibera altres fonts d’aigua com els rius, els aqüífers, les dessaladores i moltes més de les quals estan sotmeses a pressions d’explotació molt altes.

La informació extreta per l’elaboració del següent article, la podem trobar en les següents pàgines:

http://www.urbanarbolismo.es/blog/?page_id=604

http://chemtrailsevilla.wordpress.com/2012/01/16/un-nuevo-invento-que-escurre-las-nubes-podria-aliviar-el-problema-de-escasez-de-agua/

- Zero consum energètic: podem dir que els sistemes de captació de les boires no necessiten absolutament cap tipus de d’aportació energètica.

- Zero residus: podríem dir que no fan cap tipus de residu i són reutilitzables.

Tipus de captadors


Nosaltres les persones hem après a dissenyar molts tipus de coses, i una va ser dissenyar un captador de boires pel qual podíem saber que capten boires, i fins i tot poden arribar a recollir 35 vegades més d’aigua de la que deixa la pluja.

Els captadors d’aigua consisteixen en una caixa de quatre metres d’altura, per dos d’ample i amb una gruix de 0,80 metres. També podem observar que esta recoberta per una malla, aquest captador pot recollir entre uns 20 i 140 litres d’aigua al dia aproximadament. Podem dir que és molt fàcil manipular els captadors de boires entre dues persones.

Podem trobar molts tipus de models de captadors:

- El model senzill: aquest model ha sigut dissenyat per a muntar i desmuntar fàcilment els captadors, és a dir, és un muntatge còmode i senzill perquè amb una simple clau anglesa el pots arribar a muntar tot sencer.

- Model base: podríem dir perfectament, que és una estructura especialment dissenyada per situar-la a zones descobertes on hi ha vents molt forts.

- Model doble: es pot definir com un captador de boires que solament es col·loca a llocs on els vents son menys forts que el model base suporta. Té una estructura feta amb safates recol·lectores posades adequadament a les dues cares del bastidor vertical.

- Model avet: aquest tipus de model es veu que és molt semblant a un arbre, hi segueixen havent safates recol·lectores decreixents als costats de l’estructura. Es pot dir que aquesta estructura està dissenyada especialment per a zones boscoses.

La informació extreta per l’elaboració del següent article, la podem trobar en les següents pàgines:

http://www.urbanarbolismo.es/blog/?page_id=604

http://chemtrailsevilla.wordpress.com/2012/01/16/un-nuevo-invento-que-escurre-las-nubes-podria-aliviar-el-problema-de-escasez-de-agua/

Aquesta imatge l’he treta de la següent pàgina web: http://www.urbanarbolismo.es/blog/?page_id=604



Com es creen les boires?

Durant uns quants dies va haver-hi molta boira a Monforte, normalment això passa a les zones que hi ha una vall i estàs rodejat de muntanyes les quals no deixen que es produeixin moviments de les masses d’aire. Tot això produeix una inversió tèrmica que consisteix que a les zones de muntanya o valls, normalment l’aire fred,en desprendre calor, la terra s’escalfa i cada cop que anem ascendent l’aire es fa cada vegada més fred. Quasi sempre passa això a les valls, però a la vall de Monforte les capes mes aproximades al terra van perden ràpidament la calor de radiació i les capes més aproximades es refreden mes ràpid que les que están mes altes. Llavors es produeix l’ inversió tèrmica quan la capa d’aire més calenta entre dues capes d’aire fred en no haver-hi com no hi ha circulació d’aire, és quan s’hi produeix. Això pot significar que hi hagi moltes boires i que també hi faci molt menys fred en llocs més alts.

L’informació extreta per l’elaboració del mateix, la podem trobar en la següent pàgina:

http://www.jrcasan.com/news/neboa/niebla.htm

Al vídeo del youtube podem observar la boira que hi va haver a Falset el 18 de gener del 2011. D'allà he pogut extreure les fotografies.

http://www.youtube.com/watch?v=Ozd-64y8afk

Diferents tipus de núvols

Sobre els núvols podríem dir que hi ha diversos processos atmosfèrics que afavoreixen la seva condensació.

Moltes vegades mirem el cel i veiem uns núvols dels quals no sabem per què hi son, ni com es formen, però desprès tot té la seva lògica. Els núvols i el clima s’afecten per igual, els núvols no s’adapten als models climàtics perquè els científics encara no saben el seu comportament.

Aquí es pot observar el diferents tipus que hi ha:

· Núvols alts (5 000– 13 000m): Cirros,Cirrocúmulos i Cirrostratos

· Núvols mitjans (2 000- 7 000m): Altocúmulos i Altostratos

· Núvols baixos (superfície- 2 000m): Estratos, Estratocúmulos i Nimbostratos

· Núvols amb creixement vertical (superfície-13 000m): Cúmulos i Cumulonimbos

· Núvols poc comuns: Lenticulares (Vent baix), Kelvin-Helmholtz (Direcció del vent) i Mammatus (Sota dels núvols)

· Esteles de vapor (5 000-13 000m): Estelas de vapor


La informació extreta per l’elaboració del mateix, la podem trobar en la següent pàgina: http://www.scienceinschool.org/print/2237

Estratocúmulus Marins

S’ha descobert que la influència dels núvols, és a dir el clima i la forma, és per la turbulència. Es diu barreja per arrossegament quan els extrems d’un núvol, es barreja l’aire sec del volant amb l’aire humit del núvol. Quan l’observem a escala microscòpica, veiem com l’arrossegament canvia la seva distribució i la mida de les gotes del núvol,. Va afectant el núvol perquè fa que plogui o que és dissipi completament, tot el seu efecte pot ser global.

Per poder anunciar la destinació d’un núvol, primer de tot els científics han de conèixer molt bé com són les gotes de turbulència. Així es podrà determinar com de ràpides es formaran i cauran les gotes de la pluja. Però també s’ha de dir que l’estudi de turbulència en els núvols és un tasca simple a causa de les diferents dimensions dels seus components (una petita gota, una gota de pluja una mica més gran, un corrent d’aire) i també als processos físics que tenen lloc dins d’ells entre ells.

Si es vol entendre el sentit de la turbulència també has de tenir en compte la seva acceleració a part de la seva trajectòria i velocitat. L’acceleració considerable que es mou pot arribar al punt màxim per més de 20 cops de la força de gravetat. La seva freqüència de col·lisió es sap que augmenta a la probabilitat de la precipitació que ve per uns grups de gotes que tenen una acceleració bastant forta. Amb aquests moviments tan forts que hi ha en l’acceleració es pot explicar el perquè les gotes xoquen més ràpidament del que arriben a permetre les teories físiques d’un pacte.

Aquesta imatge s’ha obtingut de la cortesia de Jacques Descloitres, MODIS Land Rapid Response Team, NASA / GSFC

La informació extreta per l’elaboració del mateix, la podem trobar en la següent pàgina: http://www.scienceinschool.org/print/2237


dijous, 23 de febrer del 2012

Seguretat en les saunes

Cal tenir en compte que la sauna porta riscos si no s’utilitza de manera segura. Si segueix aquestos pasos la teva sessió de sauna serà segur i divertit:

  • Cal beure aigua abans de entrar la sauna perquè durant el sessió de sauna el teu cos pot perdre fins a 2 kilos de aigua.
  • Millor que no es menja res una hora abans d’entrar la sauna.
  • Mentre que estàs en la sauna, es millor no pujar a temperatures més alts que 100 Celsius perquè es pot cremar el pell.
  • No portes joies perquè la calor es pot fer que cremin el pell.
  • Cal beure aigua abans d'entrar la sauna.

Si la sauna s’utilitza de manera segura crec que pot ser molt beneficiossa.

Informació extreta d'aqui

Foto extretca d'aqui

dimarts, 21 de febrer del 2012

Glossari dialectològic. Bloc oriental.

- Septentrional (rossellonès): És un dialecte constitutiu del català que es parla a Catalunya Nord. Capcinès (És un dels subdialectes del català septentrional. Està en un estat de transició cap a l’occità). Septentrional de transició (És el conjunt de parles del Nord de Catalunya).

- Central: És el dialecte oriental amb més pes demogràfic. Inclou Barcelona, la meitat oriental de Tarragona i gairebé tota Girona. Barceloní (És una variant del català oriental central que es parla a Barcelona), Tarragoní (És una variant del català, que es parla a l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès).

- Baleàric: Són un conjunt de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears. Mallorquí (És un dialecte català parlat a l’illa de Mallorca. Es un dialecte consecutiu. Variants: Solleric i Pollencí). Menorquí (És un dialecte català parlat a Menorca amb relació amb la fonètica de Mallorca. Variants del Menorquí: oriental i occidental). Eivissenc: (És un subdialecte del català Balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera se li diu formenterer. Hi ha dos variants: Eivissenc de vila (A la ciutat d’Eivissa), Eivissenc pagès (Al camp i a Formentera).

- Alguerès: És la variant del català que és parla a Alguer, que està situat al Nord-oest de l’illa de Sardenya. Està reconegut com a llengua minoritaria.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Formació dels núvols tempesta

Aquesta imatge s’observa en una atmosfera contaminada el vapor veu moltes partícules d’aerosol, llavors només es formen gotes petites i van pujant molt alt i quan arriben allà a dalt es comencen a congelar. Es diu que sobre els cristalls de gel també es condensa vapor addicional. Aquest dibuix i aquesta petita teoria que he explicat ara i seguiré explicant, vol dir que així és com es formen els núvols de tempesta plens d’energia que fan que hi hagi precipitacions molt fortes.
Podríem dir que una altra concentració d’aerosols pot impedir les precipitacions i també la formació total de núvols. És a dir quan els núvols buiden la seva càrrega, cosa que pot succeir en poques ocasions, quan finalment ho fan la seva precipitació succeeix d’una forma forta, causant inundacions, despreniments de terres i lliscament de fang.

La informació extreta per l’elaboració del mateix, la podem trobar en la següent pàgina:
  • http://www.xtec.es/~gbermell/meteoeduca/fenomens.htm
  • http://www.scienceinschool.org/print/2237
  • Aquesta imatge és cortesia de Roland Wengenmayr

Atmosfera contaminada

A aquesta imatge podem observar que en l’atmosfera prístina, les grans gotes de pluja es formen i ràpidament es precipiten. També es veu que només hi ha una petita porció de les gotes que són presents en el núvol que segueix pujant, després es
congela i finalment s’allunya.

Se sap que a una atmosfera contaminada, si el nombre de partícules d’aerosol que hi ha és molt alt, impedeix que una bona part de la radiació del Sol arribi fins la terra, tot això causa que s’evapori menys aigua. Quan el vapor va pujant es va trobant molts nuclis de condensació i creen cada cop més gotes però una mica més petites. Tot aquest procés que anem observant fa que vagi més lenta la formació de les gotes de pluja (les gotes solament cauen quan arriben als 0,5-1mm) dels quals no plou justament al punt d’origen. Cada cop que el núvol continua pujant, es va condensant a l’hora més aigua als nuclis i les baixes temperatures congelen les gotes. Es pot arribar a dir que el núvol no precipita i llavors continua ascendint.
  • Aquesta imatge ha sigut obtinguda de la cortesia de Roland Wengenmayr
I la informació s'ha obtingut de les següents pàgines web:
  • http://www.xtec.es/~gbermell/meteoeduca/fenomens.htm
  • http://www.scienceinschool.org/print/2237

Classificació dels Núvols


Existeix una gran varietat de núvols que es poden classificar a partir de dos paràmetres; per la seva forma i per l’altura on se troben.
Diem que es classifiquen per la seva altitud de les següents formes: els núvols de nivell baix (fins a 2000 metres), els de nivell mitjà (2000-6000 metres), i els de nivell alt (més de 6000 metres).
Si els núvols són alts significa que són freds i irradien poca calor a l’espai, en comptes de fer tot això reflecteixen la radiació tèrmica de tornada a la superfície terrestre escalfant l’atmosfera i fent que vagi augmentant l’efecte hivernacle. Però quan hi ha núvols baixos, podríem dir que són compactes i càlids, donen molta més radiació tèrmica a l’espai que la que solen reflectir de tornada a la Terra. Podem dir que reflecteixen la llum del Sol és a dir, van refredant la superfície de la Terra. Tota aquesta teoria significa que sí que els núvols, tant si són alts com baixos, representen la temperatura, és a dir, que transmeten el clima.

Informació extreta de les següents pàgines web:
  • http://www.xtec.es/~gbermell/meteoeduca/fenomens.htm
  • http://www.scienceinschool.org/print/2237
  • Imatge extreta la cortesia de Institute of Physics

Formació dels núvols

Podríem dir que els núvols es formen a partir de la condensació del vapor d’aigua, és a dir, els núvols són petites gotes d’aigua que es troben flotant per l’aire. Els investigadors per estudiar-les les divideixen en diferents categories. Es diuen cirrus els núvols fins i tènues. Un altre tipus de núvols són els cúmuls que solen ser grups cotonosos sols o en agrupacions. Quan el cel esta ennuvolar é que per tot arreu i ha núvols plans, i no hi ha imonòtones, és a dir, els estrats.

S’ha investigat que absolutament tots els núvols es formen a partir de nuclis de condensació, que també els podríem anomenar aerosols. Quan l’aigua s’evapora per la calor del Sol, el vapor que puja i les molècules d’aigua es condensen. Els aerosols, poden ser naturals, com unes quantes sals, o també antropogènics com alguns sulfats. El nucli de condensació pot tenir un diàmetre de 60-80 mm, llavors pot acumular una capa d’aigua al seu voltant i va formant una gota. Com ja he explicat abans els núvols estan formats de moltes gotes i si les gotes arriben a un fiàmetre de 0,5-1 mm, cauran amb unes altres gotes i aniran formant les gotes de pluja, i elles poden caure amb una velocitat fins a 35 km/h.

Formació de núvols per convecció:

- Primer de tot observem que la llum del sol escalfa el terra i l’aire que està sobre es va escalfant fins que puja.
- Després, en anar guanyant alçada, es va expandint i es refredant fins que el vapor es condensa.
- Aquí podem observar com el flux turbulent barreja l’aire humit del núvol al seu entorn, amb la qual cosa els cúmuls de nivell baix, molts cops es tornen a dispersar.
- Finalment la temperatura i la pressió decreixen amb l’altitud, com s’observa als extrems drets i esquerre.

Els aerosols són importants en la formació dels núvols i en la seva precipitació que és quan diuen quan i on plou. A una atmosfera prístina de poques partícules, es pot dir que la llum del Sol fa que s’evapori molta aigua. Cada cop que va pujant el vapor veu molt pocs nuclis de condensació en l’aire, llavors les gotes que es formen al voltant d’aquests pocs nuclis que troben acaben fent-se molt grans i fan que plogui molt fort.

La informació extreta en la seva elaboració la podem trobar en les següents pàgines:
  • http://www.xtec.es/~gbermell/meteoeduca/fenomens.htm
  • http://www.scienceinschool.org/print/2237
  • La imatge i part de la informació l’he obtinguda de la cortesia de the Max Planck Institute for Chemistry, Mainz, Germany

Canal de vapor d'aigua

Podem dir que el vapor d’aigua és un dels components de l’aire que més abunda en petites proporcions i la seva concentració és variable. També podem dir que és un component atmosfèric important per al procés, els moviments atmosfèrics i per els éssers vius.
Quan el vapor d’aigua es troba a l’atmosfera, pot variar des del 0% i en zones desèrtiques fins a un 4%. Té més presència a les parts baixes de la troposfera i la proporció disminueix molt ràpidament amb la seva alçada.
El responsable de la formació dels núvols és el vapor d’aigua, i també es pot trobar en altres processos meteorològics.
Es pot dir que la humitat és la concentració del vapor d’aigua a l’aire.

A aquesta imatge podem observar el canal de vapor d’aigua, on hi ha una forta absorció del vapor d’aigua atmosfèric.
El canal de l’infraroig tèrmic pot registrar les emissions de la superfície terrestre a una banda on l'afectació atmosfèrica és mínima, però el canal del vapor d'aigua busca justament tot el contrari. Així el canal pot donar informació de l'atmosfera més que de la superfície.
Les imatges del vapor d’aigua, representen el contingut d'humitat que hi ha a la zona mitja i alta de la troposfera (la contribució de les capes baixes és mínima).
Per poder interpretar aquestes imatges has de tenir present que les zones fosques tenen poc vapor d’aigua i les zones humides són molt més clares. Per acabar diem que les zones més blanques són les que els núvols corresponen a un desenvolupament fort i vertical. S’ha de tenir en compte que aquest canal no sempre és indicatiu de nuvolositat, perquè aquest canal normalment s’utilitza per donar informació sobre estructures i la circulació de la mitjana i alta troposfera.
  • La informació extreta en la seva elaboració la podem trobar en les següents pàgines: http://www.xtec.es/~gbermell/meteoeduca/fenomens.htm http://www.meteo.cat/servmet/satelit/wv.html
  • La imatge i la informació l’he obtinguda de la pagina web de la Generalitat de Catalunya

dijous, 16 de febrer del 2012

Una sauna porta beneficis?

Foto extreta de: aqui

Moltes persones no saben que la sauna és molt saludable. Porta molts beneficis pel nostre cos, i per la nostra ment també. Uns dels millors beneficis és que la sauna neteja el nostre cos per dins. Això vol dir que quan se sua, els toxines surten del nostre cos. Quan el teu cos no te toxines, el teu cos funciona millor. També fa pujar els defenses del teu cos. Quan seus, el teu cos libera endorfines que lliuten contra el estrés i el depressió.

També millora el funcionament del sistema cardiovascular. Persones que tenen malalties com astma, troben que la sauna ajuda amb la respiració, sobretot si la sauna és una sauna de vapor.

La pol·lució és una de les coses que fa que el nostre cos tingui toxines. Alguns altres coses que fan que els nostre cos tingui toxines són: productes de higiene, com champú, sabó, etc.

La història de les saunes


Les primeres saunes van ser saunes molt diferent dels que podem trobar avui en dia. Les primeres saunes es van fer en unes coves. Es va fer una petita cova amb un foc al mig i llavors es va posar unes roques damunt d'aquest foc, i quan les roques estaven calents, es tirava l'aigua damunt de les roques. Això va crear un calor relaxant, i va ser una
manera per netejar el pel.
Durant la revolució industrial, les saunes van avançar molt. En lloc de fer una cova, es va fer una caixa de metall (es va dir "kiuas" en finlàndes) i a dins de la caixa de metall es va posar roques. A sota es va posar fusta per calentar les roques. Utilitzaven una xemeneia per fer que el fum no es molesta. I així la sauna es va continuar desenvolupant fins que es va arribar al punt de com es avui.

Fotos d'aqui
En aquestes fotos podem veure al esquerra una sauna tradicional, i al dret una sauna antigua on
la gent es van agrupar en una casa durant el hivern.
Fonts d'informació:

Bloc occidental

Nord-occidental: El català occidental és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya. També hi ha algunes zones aragoneses catalanoparlants que parlen català occidental. El català d’Andorra també està dins d’aquest bloc.

Del nord occidental, destaquem dos dialectes catalans:

  • Ribagorçà (es parla a les comarques de la Ribagorça i de la Llitera. Consta de tres dialectes: el ribagorçà central, el ribagorçà oriental, i el ribagorçà occidental)
  • i el Pallarès (és un dels dialectes més conservadors de la llengua catalana, per les seves condicions geogràfiques).

- Valencià de transició o tortosí: És un subdialecte de transició entre els dialectes valencià i nord-occidental. Parlar de matarranya: És parla a la comarca de la Matarranya. Els principals llocs són Val de Robres, Calazeit, Bezeit, La Frainxneda, Favara.

- Sud-occidental (valencià): El valencià és la llengua del País Valencià, la mateixa que a Catalunya és diu Català, a les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer. Tot i que molts valencians (64,4%), consideren el valencià una llengua diferent al català, segons l’últim estudi del CIS. (Centre d’investigacions Sociològiques).

El valencià té 6 subdialectes:

  • Castellonenc (Està entre valencià apitxat i el valencià de transició)
  • Apitxat (es parla a les comarques del Camp de Morvedre, L’Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta, etc)
  • Meridonial (Es parla a la Safor, la Costera, la Vall d’Albaida, el Comtat, part de l’Alcoià, la Marina Baixa, etc)
  • Salat de Tabèrna i la Vall de Gallinera (Es parla el Català Salat, que és un tret dialectal de alguns dialectes i parlars catalans. És parla a aquests pobles del País Valencià Tàrbena i la Vall de la Gallinera, repoblats per mallorquins)
  • Alacantí (Es parla al País Valencià, exactament a les Comarques del sud. Menys a la població de La Torre de les Maçanes, la Marina Baixa, i a la part de l’Alcoià)
  • Valencià Murcià (Desaparegut) (Es va parlar a algunes zones de la regió de Múrcia. El català pot ser considerat com un dels substracts del Panotxo, una variant del castellà amb influència del català, l’aragonès i el mossarab).

Divisió dialectal de Català - Valencià


El català es parla als Països Catalans. Té diferents dialectes que es divideixen en dos blocs: Bloc occidental i bloc oriental.

A la imatge es poden veure els dos blocs i els diferents dialectes que es parlen a cada zona.

Com funciona una sauna?

La sauna és una habitació amb una temperatura elevada normalment entre 60 a 100 Celsius. En una sauna, hi ha una màquina en qual damunt hi ha roques. A sota de les roques es troba uns tubs de metall i quan el metall està calent fa que les roques siguin molt calents. S'ha de tirar l'aigua damunt les roques per pujar la temperatura. Quan es tria aigua damunt de les roques, l'aigua s'evapora i fa que la temperatura puja durant uns 20 segons.

Els saunes més modern funcionen amb electricitat. Però també hi ha també saunes que funcionen mitjançant la combustió de fusta, com els saunes tradicionals. En els saunes tradicionals hi ha una caixa on s'ha de posar fusta, i quan es posa foc al fusta calenta les roques. Quan es tira l'aigua als roques la aigua no toca la fusta perquè hi ha un tros de metall que protegeix la fusta del aigua.

Fonts d'informació:
Imatge extreta d'aqui
En aquesta foto podem veure una màquina de sauna modern que funciona amb electricitat.

Imatge extreta d'aqui
Una màquina de sauna tradicional que utilitza fusta per calentar les roques

dijous, 9 de febrer del 2012

Què són les saunes?

Les saunes porten beneficis pel nostre cos i la nostra salut mental. També formen part de moltes culturs diferents de tot arreu del món, però sobretot als països nòrdics com a Finlàndia.

Hi ha molts tipus de saunes:
  • Saunes finlandèses: En aquests tipus de saunes, la temperatura està entre 60-120 Celsius i l'aire està més sec que en altres saunes.
  • Sauna humida: En aquest tipus de sauna, la temperatura està més baixa i hi ha més humitat.
  • Sauna de vapor: En aquest tipus de sauna, hi ha una temperatura entre 40-60 Cecius i l'aire està molt humit i és molt fàcil de respirar.
  • Altres: També hi ha saunes de motls altres països i culturesa, però no són tan famoses. Per exemple hi ha saunes de fum, saunes japonsesos, i saunes de Turquia.
Foto extreta d'aqui
En aquesta foto podem veure una sauna típica de Finlàndia