Dràcula és una antiga i coneguda
novel·la de terror escrita per l’ anglès Bram Stocker el 1897. Podríem afirmar
que és la novel·la vampírica més coneguda del món, i se n’han fet moltes
versions i pel·lícules.
 |
| Portada original de la novel·la. Extreta d'aqui. |
Argument:
La història tracta sobre la vida de
Jonathan Harker, que és un jove advocat de Londres que viatja fins a
Transilvània per un tema de negocis. Durant el seu viatge passa els dies al
castell de Dràcula, i se n’adona que aquell home és molt estrany, ja que no
apareix als miralls, no menja mai davant seu, i sempre fa vida de nit. Amb el
temps descobreix que és una persona molt malvada i despietada, i l’acaba fent
presoner seu. Al castell també hi ha vampiresses, que una nit arriben amb un
nadó i se’l mengen.
Un dia, Dràcula surt del seu castell
per fer un viatge per Londres, i mentrestant, la novia de Jonathan, que es diu
Mina, decideix passar uns dies a casa de la seva amiga Lucy, que és una amiga
seva molt adinerada que viu a Londres.
Durant l’ estada de Mina a casa de
Lucy, Mina se n’adona que Lucy està molt pàl·lida i dèbil, i que té dos forats
al coll, i Lucy afirma que és una malaltia, però en realitat és fruit dels
atacs de Dràcula cap a Lucy. Mina decideix portar un doctor per intentar curar
la “malaltia” de Lucy, però Lucy acaba morta. El metge descobreix que Lucy va
ser convertida en una “no-morta”, i fa un ritual perquè descansi en pau.
Jonathan aconsegueix escapar de la
presó del castell, i torna fins a Londres, i es troba que Dràcula estava
enamorat de Mina. Jonathan parla amb el Doctor, i forma un equip per intentar
matar Dràcula, i ell torna al seu castell. Llavors l’equip (Juntament amb Mina,
que pot llegir la ment de Dràcula) viatgen fins al castell de Dràcula, i
l’aconsegueixen matar.
 |
| Imatge del personatge Dràcula, extreta d'aqui. |
El personatge real de Dràcula:
Es creu que la idea del personatge de
Dràcula està basada en la història real d’un príncep anomenat Vlad Tepes, que
es banyava en sang, i menjava pa sucat amb sang dels seus presoners.
 |
| Imatge de Vlad Tepes, extrata d'aqui. |
Fonts d'informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada